Archive for the ‘ Mediació i àmbit social ’ Category

Freedom writers (història d’aula de la mestra Erin Gruwell amb les seves històries de vida resilients) I

 Avui comentem la peli que utilitzo com a exemple en moltes classes Freedom Writers; o una professora que no admet el seu destí ni el dels seus alumnes. 
 http://es.wikipedia.org/wiki/Freedom_Writers “burdamente” traduïda com a “Diarios
de la calle” com tantes vegades passa, i us en passo aquí una reflexió ben acurada tant de la peli, com del que se n’extreu. En realitat crec que ens pot ser molt útil per a qualsevol que s’enfronta al fet educatiu en qualsevol nivell o funció, i en vulgui comprometre tant en les seves finalitats, com en tot el que pertoca a la realització professional, i evidentment – com a fenomen humà – acostar-nos a la dimensió profunda com a transmissió espiritual, en tant en quant, com a professió vocacional implica el fet humà, l’espiritual i emocional. També ens interessa per la història que escriu la gran mestra Erin Gruwell i la peculiar, imaginativa i creativa relació que estableix mentre trenca tòpics, convencions i jerarquies immobilistes i absurdes, i ens mostra noves maneres de relació no-infantilitzades o discriminatòries, i per la dimensió que assoleix tota la història que va descrivint gràcies a la seva gestió de la creació del recurs d’un clima a l’aula, gràcies a la implicació que origina en tots els seus membres, assolint la cooperació on hi ha segregació racial. Tot amb l’objectiu de poder ensenyar i transmetre precisament el que s’estavaperpetuant com a model educatiu en el barri de Long Beach a Los Angeles.
Ja sé que molts dirien que la peli mostra la realitat de manera poc realista (jo també ho crec en algun moment de la peli i en algun trailer que mostro), però ens hem de quedar amb la idea i amb tots els components de relació, estil i tracte que hi porta fins la darrera consecuència didàctica i humana, en pos d’arribar a la idea de que els seus alumnes trenquin els seus límits i estableixin unes formes de pensament radicalment diferents que els ajuda a reflexionar i a canviar tota la seva dimensió vital i relacional. Una referent aquesta mestra de la que us recomano almenys veure atentament la peli ja que us inspirarà i emocionarà a parts iguals.
La utilització de les històries de vida sembla vetada en les aules de secundària quan en aquesta pel·lícula esdevé un recurs enorme per treballar els aspectes de trelació (tan individual com grupalment), una eina de relació tutor – alumne molt útil per filtrar i rebre millor comunicació, i per tant millora de la informació, i en aquest filtratge de la relació tutor – alumne, sempre difícil en aquestes alçades, adquireix noves quotes i possibilitats com a eina didàctica i guia de l’aprenentatge en molts sentits. Si orienta en la relació i l’aportació didàctica pot ser molt rica tant expressiva, com emocionalment, ¿perquè no s’utilitza? com és possible que estigui només utilitzada marginalment en acadèmies o en estudis complementaris? perquè tot just ara es veu el seu servei per l’escriptura fenimenològica i experiencial en alguns ensenyaments ben concrets? El meu objectiu aquí és donar a conèixer l’exemplle d’Erin Gruwell i reflexionar amb l’ajuda de la informació que adjunto.
Us passo per tal que veieu el que us he anunciat:
1- el trailer de la peli
2- escena del joc de la ratlla.
3-escena amb un parell d’històries de vida dels diaris que surten.
3- muntatge PPT amb la visió pedagògica sobre l’experiència de la docent de la peli.
4- Un altre mntatge reflexiu.
Trailer:
Joc de la ratlla:
Història:
Anàlisi pedagògic

Un manifest marc sobre els canvis de la societat igualitària en matèria de masculinitat

El manifest busca un canvi en una necessitat d’aprofundir en una societat més igualitària. Ens cal indagar en les dificultats i en les resistències en lluitar contra les discriminacions o desigualtats en matèria de gèneres des de les masculinitats. Els nous valors de la masculinitat necessita referents sòlids que aportin uns models que es consolidin en la lluita dels que ens precedeixen en els seus model patriarcals, encara en preeminències en l’actualitat.

Cal una lluita més que decidida en referents que reforcin en l’eliminació de la violència de gènere. El manifest al·ludeix  en la responsabilitat de totes les identitats de la masculinitat (recordem que el gènere masculí és una construcció cultural) i com assumpció de la responsabilitat, troba en el manifest i en l’informe de l’ONU de Kofi Annan del 2004 “EL PAPEL DE LOS HOMBRES Y LOS NIÑOS EN EL LOGRO DE LA IGUALDAD DE GÉNERO”, el seu marc de proclamació dels beneficis de la igualtat i la participació també de l’home a través de 26 mesures essencials.

http://nomadant.wordpress.com/biblioteca/textos/manifiesto-politicas-igualdad/

Paidonet s’activa (II); actualització

PaidoNet va sorgir de la idea comuna que parteix de visions particulars que van convocar les motivacions de voler provocar un canvi en la societat. Visions crítiques i particularment essencials en voler aportar experiències professionals generadores de canvis i/o millores en configurar uns aprenentatges de bones pràctiques que s’auspiciïn unes propostes reflexives i que plantegin necessaris diàlegs i col·laboracions mútues en el sí de la societat. El concepte en sí és la pràctica del sentit comú en un manual que segueix una filosofia crítica, pedagògica i que aporti nous camps a l’educació social i configuri un diàleg en la comunitat preparat per la societat en xarxa actual en la que vivim i que tanta confusió genera entre tots els agents actuals participants en l’educació en general.

Unint propostes des del diàleg

En aquest món de confusió cal generar el màxim de complicitats per l’assoliment de les màximes quotes de sentit comú en la recerca d’unes possibilitats que propiciïn confiança i sentiments de pertinença. En això hi creiem, en la recerca de les vies pel diàleg. Proposem la col·laboració mútua i les relacions de confiança que generin sumes positives i que plantegin l’optimització de la resolució dels conflictes. Proposem una generativitat des de la nostra experiència en la gestió positiva del conflicte, i que en cap cas consisteix en evitar el conflicte, sinó en la creença de que el conflicte sempre ha d’originar l’oportunitat de millora i de canvi. Per tant ens movem en un paradigma que ha de sorgir de la idea de millora necessària en els conflictes que sorgeixen en el món de l’educació, i en la continuació de la proposta que en tota comunicació hi ha d’haver una voluntat de superació de les dificultats. La idea de pertinença de tots els membres en un diàleg ha de provocar aquesta superació i partim de que sempre hi ha d’haver aquesta confiança en l’altra i en la generació d’una nova idea de comunitat.

Som un grup que coneixem des d’on sorgeixen les dificultats i com poder provocar la capacitat de superació, i la clau que disposem parteix del coneixement dels diferents territoris en els que apareixen els conflictes. El nostre coneixement de l’educació social ens fan conviure en el dia a dia de les dificultats que s’eixamplen sense la necessària irrupció de la voluntat i d’una comunicació efectiva i la dedicació essencial de tots els agents. Des de tots els camps en els que intervenim de l’educació social, pretenem partir de la millora en família i escola, des d’on es poden començar a generar els diàlegs més essencials i pràctics, i a continuació en la resta de camps de la intervenció, a través de la mediació en la millora de les relacions entre un professional angoixat i els destinataris, on els amplis i diversos problemes socials es veuen desbordats davant dels tsunamis socials que se’ns vénen al damunt.

Pensem que hem d’intervenir des dels recursos que suposen la comunicació, el diàleg, la cultura, i que ens cal aprofitar que disposem d’una civilització que ens ha permès tota convivència, i que, malgrat tot, ens ha permès seguir estar dempeus. Així que les nostres expressions, les nostres passions, ens poden atorgar els canvis que ens possibilitin les millores. Així que generant uns espais que practiquin els debats podrem continuar seguir buscant respostes i les propostes que necessitem. Aquest espai de co-construcció mútua anirà generant aquests espais de reflexió que s’anirà actualitzant des de propostes de tallers que buscarà aquestes noves respostes. El pretext, buscar entre tots aquests espais de reflexió i de diàleg.

 

Visió i finalitats

Comunicació i llenguatges; cultures i canvi; cultures i comunitat; diàleg i comunitat; diàlegs impossibles? dualismes que originen una complexa interacció, de dificultosa relació, però de natura canviant i, per tant, sempre accessible a les bones voluntats.

Escarbant en aquestes relacions, des de l’estricte fenomen humà, s’arriba a la conclusió de que manca cultura del diàleg, del diàleg cap a la mediació, de la mediació cap a la pau, i en la pau, manca buscar l’oxigen que possibiliti aquests trànsits. S’ha de buscar el temps en el que, en una mena de fotosíntesi, crear una nodrida idea de fer respirar la cultura de la pau, el respecte mutu, i per tant la creació d’espais de diàleg, com a ponts en els que incitar llenguatges comuns, inspiracions próximes i voluntats generadores d’aquest propi espai. En una arquitectura oberta, que ilumini el procés i que convidi a compartir el temps. Els temps, i en les seves obertures, que superin els múltiples contratemps del nostre temps actual. Per això cal dotar de l’oxigen al temps que pretenem compartir. Les experiències i vivències que concitin aprenentatges que es sumin a les nostres. Des de la voluntat, des de la motivació es compartirà un interès comú. L’apropiació doncs de les condicions que ens possibilten el fet plausible de la millora de l’ésser humà i del que l’envolta, que és la pròpia natura.

Aquesta és la finalitat, la nostra utopia que s’autocompleix si assolim compromís cap a la natura i condició humanes que es trobin en el projecte de la millora constant i que possibiliti una transmissió concil·liadora que millori el futur. Des de la reforma del pensament, des d’una comunicació que ha de revertir sobre les seves limitacions, fomentant llenguatges més motivadors, iniciant una nova cultura, des de l’aprenentatge dels nostres passats que ens són comuns, que ha de crear una simètrica visió que ha de provocar aquesta millora contínua.

Cal sortir del bucle tancat en el que ens trobem i avançar cap a un altre que ens ompli de diàleg i reflexió, i en l’ensenyança que el passat ens ofereix, caminar per un ésser humà curós i respectuós, que observi el que hem produït i descaminar en el camí mentre promovem els canvis necessaris. En aquest espai farem ús de totes les possibilitats que ens ofereixen les formes humanes que ens conviden a conviure i a aprendre junts.

Us convidem també a vosaltres!

PaidoNet