Archivos para 2 agosto 2012

Un manifest marc sobre els canvis de la societat igualitària en matèria de masculinitat

El manifest busca un canvi en una necessitat d’aprofundir en una societat més igualitària. Ens cal indagar en les dificultats i en les resistències en lluitar contra les discriminacions o desigualtats en matèria de gèneres des de les masculinitats. Els nous valors de la masculinitat necessita referents sòlids que aportin uns models que es consolidin en la lluita dels que ens precedeixen en els seus model patriarcals, encara en preeminències en l’actualitat.

Cal una lluita més que decidida en referents que reforcin en l’eliminació de la violència de gènere. El manifest al·ludeix  en la responsabilitat de totes les identitats de la masculinitat (recordem que el gènere masculí és una construcció cultural) i com assumpció de la responsabilitat, troba en el manifest i en l’informe de l’ONU de Kofi Annan del 2004 “EL PAPEL DE LOS HOMBRES Y LOS NIÑOS EN EL LOGRO DE LA IGUALDAD DE GÉNERO”, el seu marc de proclamació dels beneficis de la igualtat i la participació també de l’home a través de 26 mesures essencials.

http://nomadant.wordpress.com/biblioteca/textos/manifiesto-politicas-igualdad/

L’ansietat i la por. Què i com actuen? Es poden desbloquejar?

http://www.rtve.es/alacarta/videos/documentos-tv/documentos-tv-miedo-cuerpo/513502/

 

Us recomano vivament el visionatge ben atent d’aquest documental sobre la por i els mecanismes que acaben derivant en tot tipus d’ansietats, fòbies o bloquejos i que convoquen en gran mesura autolimitacions i dimissions en les nostres lluites existencials. Trobareu en aquest documental al gran J.A. Marina que ja va diagnosticar tipus de pors, causes, mecanismes i possibles antídots de la por en el seu assaig esplèndid “Anatomía del miedo, Anagrama“. També es parteix de moltes veus des de la ciència i com es lluita i s’ha lluitat des de la ciència, i com esdevenen molts dels autoenganys que compliquen el problema. Però també quins són els mecanismes que poden assolir en el seu autocontrol.

La por és un mecanisme vital necessari, però és imprescindible tenir-lo sota control. Els científics han assolit la seva minimització de forma química però, en una part, han suavitzat en excés els símptomes acomodant-nos en situacions que no fan més que aguditzar les causes que els provoquen. Observem en el documental que en les societats actuals de la comoditat (bàsicament en els països més modernitzats) hem adquirit massa eines per poder fugir,  però poques per aprendre a lluitar contra els seus efectes. Resultat: poques capacitats assolides per afrontar el dolor, les dificultats, mentre les grans farmacèutiques van ampliant les seves arques potenciant la maquinària publicitària que fomenten aquests recursos de la por.

Una de les grans aportacions del documental (on apareixen diferents varietats de tallers) és que el cos i el llenguatge esdevenen dos recursos ben poderosos per adquirir aquests recursos. El cos perquè és quelcom que hem abandonat a les premisses consumistes que ens fan viure amb una ansietat promoguda per vides estressades i amb massa velocitat, fet que ens defuig la tasca d’escoltar-nos i de percebre’ns en cadascun dels moments que vivim. Llavors resulta que necessitem ansiolítics o ajudes per poder dormir o descansar, quan resulta que portem al cos a extrems d’estrès insultants per nosaltres mateixos. L’escolta al nostre cos és en molts casos veritablement nul·la o inefectiva. Per tant afloren molts tallers d’expressió corporal que foragiten els símptomes de l’ansietat i mantenen en molta més alerta als mecanismes d’escolta del cos que poden desfer els autoenganys en els que ens instal·lem.

L’altre recurs fonamental és el pensament, i com a tal, disposa de l’element poderós que atorga el nostre autoconeixement. El llenguatge esdevé el mecanisme que més pot afrontar les causes que ens ha fet naufragar, que ens ha promogut les nostres dificultats que deriven en incapacitacions greus, fins arribar a la patologia. La soledat és la gran promotora d’aquestes pors, i les societats ens condueixen a grans processos de soledat, i per tant, a les activacions de tots els símptomes que ens patologitzen. Cal buscar en les grans xarxes socials d’afecte que en les nostres societats estan apaivagades o es localitzen en certs sectors molt concrets. Ja sabem què ens pot conduir als processos de solitud, però costa d’evitar-la en aquesta vida tan tecnificada i en crisi, i el llenguatge, en la seva gran diversitat de tons i recursos, el que pot activar en aquestes xarxes d’afecte és una amplitud de possibilitats. Per començar ens atorga la seguretat en les  persones que, d’aquesta manera, poden accedir a aquests afectes dels quals estan mancats. Però hi ha més, que són els mecanismes que podem activar en el nostre interior i que poden reconduir moltes situacions enquistades. El contacte amb altres persones, les dialèctiques que s’inciten dins dels grups d’afecte, la paraula que pot transformar emocions garantint canvis a nivell emocional i, com a conseqüència, també en el pensament, la pertinença a un grup i la solidaritat que es mobilitza internament, són alguns dels beneficis si la persona intenta des de la voluntat, de generar moviments a través de l’interior. A partir de la paraula, ja sigui des de l’oralitat i la escriptura, podem ampliar els cursos que pot emprendre una paraula realista i que vol “realitzar-se”. Ofereix reflexió, calma, escolta activa i realitat o objectivitat. Són algunes de les que més ens poden ajudar en desactivar els circuits de la por i l’ansietat.

Podem fer multitud d’accions per lluitar amb totes les causes que ens mantenen en alertes constants, però amb aquest reportatge i article, podem concloure que tots podem adquirir moltes eines de ben variades i que trenquen el cercle de medicacions i inseguretats. En aquesta pàgina intentarem trobar aquelles eines que més fomentin els recursos de la persona, i en poder desemmascarar les pors “inqüestionades” o irracionals. Aquesta és la nostra voluntat i així seguirem denunciant els camins pels que ens fan transitar en les societats de les pors i modernitats de les solituds mal encarades o mal enfocades. Noves visions de nosaltres mateixos són necessitats ben òbvies del jo en la societat de les patologies de l’ansietat.