El llenguatge, el ser i el diàleg (I)

Iniciem unes converses sobre una necessària proposta. Una proposta cap a l’alliberació. De com definim els espais que ens configuren en la nostra identitat i el nostre ser. Però, des de quin ens “es – devenim” ser? Aquest espai és el llenguatge. I quin és el llenguatge en el que ens fa esdevenir?: “Es decir, en lugar de constituir un sistema de signos homogéneo, el propio lenguaje se sabe en el ser , mientras que éste, por su parte, irrumpe en aquél gracias a la voluntad de sentido que acompaña a toda ejecución discursiva.[1]”, que per tant, entre el llenguatge i el ser es proclama la relació de constitució – i relació mútua per la voluntat de sentit – per la pròpia voluntat que establim els humans d’inscriure’ns mediant el ser que s’inclou a sí mateix amb el llenguatge que inicia l’acció de sí mateix. Una identitat que per Ricoeur es pot incloure des de la fenomenologia, gràcies al relat com a recurs de l’hermenèutica del ser gràcies a la institució llenguatge.[2] La identitat doncs troba en el relat la designació i la restitució cap al sentit on el ser pot conformar-se de la seva relació definitiva en un sentit, mediant la referència clau on inscriure’s a través de l’acció de la pròpia experiència, i que es lliga des de la comprensió en la fenomenologia, gràcies als relats que ens contem i que lliguem reflexivament des d’una relació amb el món, i en l’altre.

Però em volia detenir en aquesta reeixida expressió de Gabilondo introduint Ricoeur en la introducció de “Historia y narratividad” sobre el llenguatge: “(…) se sabe en el ser mientras que irrumpe en aquél gracias a la voluntad de sentido que acompaña a toda ejecución discursiva”.

Al marge de la relació amb l’altre, i la constitució de la nostra pròpia identitat en cada concreta relació, hi ha la gran qüestió sobre els nostres autodiàlegs amb nosaltres mateixos, que esdevenen el germen del nostre ser. Uns pensaments que, tot i no ser relats, sí que són una forma de llenguatge que han de germinar en el diàleg i que, per tant, esdevindran algun dia en alguna forma de relat o, fins i tot, qualsevol forma fora dels marges de l’exposició realista, o sigui, la poesia o la ficció, o altres. Cal doncs fer la reflexió sobre la forma en que es va crear la nostra identitat i que dóna origen a les nostres actituds reflexives, de les quals hem de recolzar tota comprensió de nosaltres mateixos. I és en la voluntat de sentit on el poder d’indagació es detecta en la recerca de nosaltres mateixos. Per tant, abans de la execució discursiva (tal i com l’al·ludeix Gabilondo en la introducció del llibre de Ricoeur) pròpia del llenguatge humà, cal rescatar una identitat mentre practiquem el discurs i la relació oral amb l’altre, però que es recull prèviament després d’una fixació orientada al sentit, gràcies a una voluntat de coherència cap a nosaltres mateixos, és a dir, en una acció que s’ha de construir en sí, mentre el llenguatge origina l’espai concret en el ser on vaticinar – se aquest sentit. Un generar- se mentre alternem el conflicte amb un mateix a poder accedir a sí mateix, i originem aquesta identitat mentre arribem a una il·lusió, a la totalitat, a allò que esperem d’un mateix, no sabent que allò és la totalitat o la pretensió de completar la millor versió d’un mateix.

Per tant, ens cal la dimensió discursiva, en tota projecció personal, social, executiva, i actual, que s’ha de traduir en la socialització, en les nostres accions, i en conseqüència, projeccions que ens han de descriure els nostres reeixirs en la vida. Però en l’espai discurs, hi haurà hagut d’assolir – se la dimensió identitària des d’un llenguatge que s’adscrigui al projecte vital d’un mateix. El que s’adjunta a una forma personal de caràcter, però també als límits del propi jo, a les recerques i misteris o incerteses en les que ens trobem.

La dimensió discursiva doncs, és un element clau i configuratiu, per a la identitat com a moment previ, i com a apropiació i en tota totalitat a la que vulguem accedir. Sobretot en el que configura els moments identitaris, ja que ens retornarà a moments de construcció, i ens fixarà en moviments clau que han d’esdevenir una identitat no inamovible, però que marcarà tendències  en l’apropiació possible en el futur, en les eleccions que ens han de suggerir-nos la reflexió, i en els diàlegs progressius que afegiran els moments creatius des del llenguatge que ens proposaran el sentit, la voluntat i l’elecció vinculada al que ens proposem com a projecte de vida. Un llenguatge que ha de ser tota una alliberació.


[1] Ricoeur, P.; Temps et récit, I, pàgs 118-9 (trad. Cast.: pág. 154). Dicha idea, de raigambre estrictamente fenomenológica, aparecerá posteriormente en reiteradas ocasiones en su análisis de la identidad personal: “Lo Otro no es sólo la contrapartida de lo Mismo, sino que pertenece a la constitución íntima de su sentido… la autodesignación del agente de la acción parece inseparable de la adscripción por otro, que me designa, en acusativo, como el autor de mis acciones” (Soi-même comme un autre, pág. 380; trad. Cast.: pág. 365), en Introducción de Angel Gabilondo y Gabriel Aranzueque en P.11, en Ricoeur, P.; (1999) Historia y narratividad; Paidós, Barcelona.

[2] “Cuando nos situamos en la esfera narrativa, el papel que asume en su planteamiento la función referencial sigue siendo preponderante. El mundo del texto que habilita la enérgeia mimética del relato no pone de manifiesto únicamente el ser como en el que se desenvuelven con mayor o menor criterio sus personajes: el simulacro tejido por la ficción afecta de un modo radical a la configuración de nuestra propia experiencia temporal y de las articulaciones simbólicas de la acción que moldean nuestra comprensión práctica. La lectura es el cauce mediante el que se lleva a cabo esa transgresión regulada de la Lebenswelt del receptor, de su ser en el mundo”. Introducción de Angel Gabilondo y Gabriel Aranzueque en P.11, en Ricoeur, P.; (1999) Historia y narratividad; Paidós, Barcelona, 

Anuncios
  1. No trackbacks yet.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: