PaidoNet s’activa (I)

Després d’uns quants anys d’anades i vingudes, d’engegar màquines i apagar-les, de naufragar, de múltiples derives i, sobretot, molts dubtes, arriben temps de decisió. Arriben moments d’implicació, d’exposar-se i de cúmuls d’experiències que han de trobar un riu en el que fluir. Moltes idees ja han trobat el seu repós en el que consolidar-se i ha brotat ja el fruit que haurà de madurar al sol de les accions. El temps del diàleg i de la comunicació no pot esperar més. La pedagogia, la cultura i l’art de les mediacions des del diàleg més profund, més humà ha de trobar els canals als quals ens hem oblidat de prendre.

Per això cal recomposar-se constantment i trobar les vies i les energies per les quals buscar i recuperar una cultura humana i que, un dia, va eixamplar la civilització. Els nostres camins, l’art (la nostra expressió, musical, narrativa, ja sigui expressiva o poètica, l’acció corporal), poden ser fabuloses formes de relació per trobar la millor voluntat d’estar junts i compartir l’alegria d’estar vius. Pensem que aquestes vies s’han de seguir retrobant per aquest retorn que assenyalo. Però, perquè ens costa tant de trobar aquests mecanismes? Què ens impedeix de relacionar-nos en pau?

Al marge de les dificultats ens cal una reactivació de les nostres passions i aprendre a aprendre: aprendre a viure, sense por o amb una por que no alteri el nostre equilibri, o que no provoqui la tendència cap els desequilibris, amb millors condicions per reflexionar, en ser persones que pensin per sí mateixes, que construeixin els seus camins amb autonomia i llibertat i cerquin sentir-se a gust amb qui els rodeja. A través del diàleg, i en contacte amb els nostres principals companys de vida (familiars, amics, companys), construim la nostra capacitat de relacionar-nos, i de cadascun de nosaltres depèn de les capacitats d’estimar i compartir, o pel contrari, d’envejar o de desconfiar. Si sabem d’on provenen, perquè no buscar-hi remeis i engeguem definitivament els aprenenatges?

Estem creant una possibilitat que està en l’haver del patrimoni humà: una proposta formativa des del diàleg i la capacitat que tots disposem i ens recolzarem des de la possibilitat que tenim tots de crear, d’expressar-nos, d’opinar i de compartir, i conjuntament d’aprendre i de construir junts el futur…

Aquesta seria la primera part del que ha de venir, l’enorme voluntat que tenim tots de relacionar-nos, perquè l’ésser humà, apart de distingir-se a través del llenguatge i la capacitat de diàleg, sempre disposa la gran necessitat de reconeixement, i això ben reconduit sempre ha de ser decisiu per tota socialització.

Anuncios
  1. No trackbacks yet.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: