Visió i finalitats

Comunicació i llenguatges; cultures i canvi; cultures i comunitat; diàleg i comunitat; diàlegs impossibles? dualismes que originen una complexa interacció, de dificultosa relació, però de natura canviant i, per tant, sempre accessible a les bones voluntats.

Escarbant en aquestes relacions, des de l’estricte fenomen humà, s’arriba a la conclusió de que manca cultura del diàleg, del diàleg cap a la mediació, de la mediació cap a la pau, i en la pau, manca buscar l’oxigen que possibiliti aquests trànsits. S’ha de buscar el temps en el que, en una mena de fotosíntesi, crear una nodrida idea de fer respirar la cultura de la pau, el respecte mutu, i per tant la creació d’espais de diàleg, com a ponts en els que incitar llenguatges comuns, inspiracions próximes i voluntats generadores d’aquest propi espai. En una arquitectura oberta, que ilumini el procés i que convidi a compartir el temps. Els temps, i en les seves obertures, que superin els múltiples contratemps del nostre temps actual. Per això cal dotar de l’oxigen al temps que pretenem compartir. Les experiències i vivències que concitin aprenentatges que es sumin a les nostres. Des de la voluntat, des de la motivació es compartirà un interès comú. L’apropiació doncs de les condicions que ens possibilten el fet plausible de la millora de l’ésser humà i del que l’envolta, que és la pròpia natura.

Aquesta és la finalitat, la nostra utopia que s’autocompleix si assolim compromís cap a la natura i condició humanes que es trobin en el projecte de la millora constant i que possibiliti una transmissió concil·liadora que millori el futur. Des de la reforma del pensament, des d’una comunicació que ha de revertir sobre les seves limitacions, fomentant llenguatges més motivadors, iniciant una nova cultura, des de l’aprenentatge dels nostres passats que ens són comuns, que ha de crear una simètrica visió que ha de provocar aquesta millora contínua.

Cal sortir del bucle tancat en el que ens trobem i avançar cap a un altre que ens ompli de diàleg i reflexió, i en l’ensenyança que el passat ens ofereix, caminar per un ésser humà curós i respectuós, que observi el que hem produït i descaminar en el camí mentre promovem els canvis necessaris. En aquest espai farem ús de totes les possibilitats que ens ofereixen les formes humanes que ens conviden a conviure i a aprendre junts.

Us convidem també a vosaltres!

PaidoNet

Anuncios
  1. No trackbacks yet.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: